on ets pesseta?

La pesseta és la notra gosseta, una yoorky molt eixerida, que amb els anys, ha passat a ser una membre més de la nostra família. I és que deu anys són molts anys!

Ahir a la matinada, va decidir anar a donar una volta, i encara no ha tornat. Hem estat posant cartells per tota La Bisbal, i de moment ningú ha dit res... no perdem l'esperança. No pot ser que se n'hagi anat per sempre. Havíem passat moltes estones precioses juntes... quan va arribar a casa era tan petita, que podia dormir cargolada dins una mà. Ella tan simpàtica, tan "carinyosa"...

On ets pesseta? Torna, et trobem molt a falar!

QUin neguit no saber on para, ni si està viva o morta, o jo qué sé.. quina merda, aquests mesos són molt raros, canvis, imprevistos...

l'avi amb el fèmur trencat, l'àvia sola, jo canviant de pis d'un dia per l'altre... la pesseta perduda... no poden ser dies normals, i avorrits... noooooooo!!!! ja sé que he posat coses molt diferents al mateix paquet, pèrò bé, és que és una cosa darrera l'altre, que va emplenant una bossa, vinga vinga vinga!!!!

Ais, esperem que tot passi... paciència, paciència, paciència, paciència, paciència, paciència, paciència, paciència, paciència,
paciència, paciència, paciència, paciència, paciència, paciència,
paciència, paciència, paciència, paciència, paciència, paciència,
paciència, paciència, paciència, paciència, paciència, paciència,
paciència, paciència, paciència, paciència, paciència, paciència,
paciència, paciència, paciència, paciència, paciència, paciència,
paciència, paciència, paciència, paciència, paciència, paciència.........................................................

fotos robades a l'emma i a la meva mare