xafogós

Avui m'he despertat més tard del que hagués volgut. No hi havia manera, estava morta de son. HAn passat les 10, les 11, i a quarts de dotze he decidit llevar-me. Sí, en definitiva, sóc una vaga.

Havia quedat amb els meus nens i nenes a la 1 a Girona. He anat molt lenta, que si em dutxo, que si porto a passejar a la Janis, que si no sé què, que si ai! rento el terra del menjador que les passades tramuntanes ha fet que entri molta pols... Miro el rellotge de la cuina i veig: les 12:28!! Impossible arribar a Girona a la 1, sense córrer el risc de patir un accident. Envio un sms a un dels nens, disculpant-me i dient que arribaré tard. Finalment arribo tard. Tots preparats amb els instruments. Imma? has portat el violí? què, com? però no deieu que plovia i per tant, no tocaríem? i per anar carretejant l'instrument amb pluja i... L'havies de portar! ara què farem? mira, cantaré... ah molt bé doncs...

I així ho hem fet, hem cantat hem ballat, hem fet nova polifonia catalana (jeje). Hem ballat polques, patatuf... balls endimoniats. Ens han aplaudit, ens han mirat amb cares rardes. Ens han pres per bojos. Ens han criticat. Ens han fet fotos, ens han gravat. Però, ens ho hem passat GENIAL! per mi, ja no hi pot haver cap sopà que iguali aquest comiat tan especial.

La vida és complicada, cada etapa guanyes persones i en deixes d'altres, és una llei no escrita. Segurament, potser, massa gent no hi cap en una sola vida. No hi ha prou temps o ganes, o vés a saber!. Evidentment també esculls qui vols que segueixi amb tu. Potser, a vegades, esculls malament. Però la majoria, esculls bé. A més, a vegades són ells que t'escullen a tu. Bé m'estic embolicant.

M'hagués agradat que les classes haguessin sigut una mica, com la trobada d'avui. Sí, hem cantat cançons de p3, hem adaptat cançons tradicionals i les hem "destrossat". Hem destripat i ens ho hem passat molt bé.

Hi ha dies especials, dies que encara que arribis tard, encara que el ressol et cremi, encara que tinguis molta set i molta gana... perds la vergonya i guanyes felicitat. Cantes i no t'importa que la gent et miri. Toques la viola, sense saber-la tocar i la gent balla.... El temps passa, els dies volen, els minuts es fonen. La gent vé, la gent va, però sempre et quedarà alguna cosa, sempre aprendràs alguna cosa, sempre recordaràs, aquells ulls brillants, aquells somriures, aquells minuts... aquell tot.

Gràcies.