Altres i temes que em cabregen

Estic escrivint aquestes penoses línies mentre escolto el Concert núm.3 en G Major K216 de Mozart, amb el violinista més frik que us podeu imaginar, Gilles Apap. Des del dia que el vaig descobrir, li tinc una mania increïblement malaltissa; com pot tocar tan bé aquest cabró??? (perdoneu l'expressió, jo quan parlo sempre insulto i dic renecs, sóc una noia molt poc fina, què hi farem!).

Demà em toca ser la secretària de la mesa electoral, bé de fet demà es forma la mesa, o com es digui. Per aquest motiu, he d'anar a la feina mitja hora abans. M'ho va anunciar el súper cap la setmana passada i jo que sempre estic a Bàbia, en aquell moment vaig dir que sí Amén.

La mateixa nit, vaig estar pensant que a mi aquella mitja hora de més ningú me la pagaria, o recompensaria, o jo què sé. Després vaig començar a cavil·lar alguna manera de fer valer els meus drets com a treballadora. A veure: no formaré part d'una mesa electoral destinada a escollir el portaveu dels treballadors davant el sindicat? Hauria de callar?... NO. Demà reivindicaré: o que em paguin o que em recompensin d'alguna manera la meva mitja hora.

Mitja hora de la meva vida val molt com per perdre-la per una merda feina que ni em va ni em ve.

Em fa ràbia, perquè em queden pocs dies dins aquest lloc, i sempre intenten fotre't d'alguna manera, me cagun!

Apa doncs, a veure com m'anirà...