Aturar-se per poder continuar

Porto uns mesos molt neguitosa, el cor se m'accelera de cop i volta, començaria a donar voltes sobre mi mateixa, començaria a menjar gelat de xocolata sense parar. Necessito calmar aquesta ansietat. Necessito aturar-me, necessito aturar-me, descansar, poder pensar, per poder avançar i trobar-me a mi mateixa.

No, no estic trista, ni ensopida, ni depressiva, ni res de tot això. Estic estressada, cansada, i una mica farta de tot plegat. M'agradaria retirar-me a un balneari durant uns mesos i només pensar en bombolles de sabó i escuma blanca. Un balneari d'aquells noucentistes, amb una noia blanca com la neu que em fes massatges de fang. Jo m'estiraria i em deixaria tocar. No pensaria en res, ment en blanc, em deixaria portar per les onades del temps.

A vegades em dóna la sensació que estic atrapada. tenia pensat deixar la feina a finals d'agost, però potser ho faré abans. Necessito saber on és l'imma, aquella imma que estic perdent, la del somriure d'orella orella aquella que té ganes de viure i de riure. No és que l'hagi perdut del tot, però a vegades no la trobo, on cony ets?

A vegades marxa, no aguanta l'imma que es neguiteja, que no pot dormir i quan dorm ho fa en hores rares, l'imma que plora i que té nusos a la boca de l'estómac.

Plim, plim, plim, plim! Salta l'esquirol...