demà

Demà és el dia de les eleccions sindicals, jo sóc la secretària de la mesa, gran cosa ja veus, ara direu... i la veritat és que teniu raó podria semblar una collonada de protocol, però m'ho he volgut prendre seriosament, i sí jo també em prenc algunes coses seriosament.

A vegades crec que tinc un gran problema, la gent que em coneix només per sobre, d'hola i adéu, que segurament és la gran majoria, probablement té la idea de que sóc una noia una mica trlireta, riallera i viva la pepa. He de dir que tampoc he lluitat massa per treure aquesta idea del cap d'aquesta gent, si creus això de mi és que simplement no em coneixes prou. Jo em preocupo i m'ocupo força d'allò que considero important, si no puc fer més és perquè no puc, però sempre intento fer les coses ben fetes. Ara, també he de dir que moltes vegades, que hi hagi gent que cregui que jo només sóc una noia de tralarí tralarà em va bé; què pots exigir a una bala perduda com aquesta? no massa, per tant a vegades faig i desfaig, jugo amb aquest paper, que moltes vegades em toca fer.

Arriba un moment, però, que has de dir prou, com vaig fer ahir. Vaig dir en veu alta que m'importava el sindicat, com a eina per aconseguir millores pel personal laboral del museu, i que em comprometia a informar, ajudar i fer el que calgués perquè tot anés bé. El meu cap i el senyor sindicat van quedar una mica parats. Bé, més el senyor cap que l'altre. Crec que, sense voler, vaig posar nerviós el senyor Omnipotent, que havia pensat que la senyoreta tralarí es prendria el "càrrec" a conya bananera.

No, no sóc la senyoreta traliretatacatà, no, la vida no em rellisca, no! Tinc ideals, tinc opinió, tinc sentit de justícia. I per sobre de tot respecto a tothom que mereixi ser respectat. També tinc moltes ganes que es millorin moltes aspectes impresentables d'aquesta merda feina, que al cap i a la fi tots sabem que podria ser no una gran feina, però sí una bona feina.

M'agradaria veure la cara dels Totspoderosos, m'agradaria veure com aquell eix vertical i encarcarat es blinca i aconsegueix poder en horitzontal. Bé, ara m'equivoco, espero que no sigui una qüestió de poder, espero que sigui una qüestió de dignitat i de benestar general.