des de Rússia amb amor i Locomia

L'altre dia parlava amb una noia que llegeix aquest blog (hola què tal?) i em va preguntar que, què els hi feia als russos perquè tornessin a venir cada any. A veure, m'explico, ella es referia al post que vaig escriure fa uns dies, sobre aquell rus que em va abraçar "a traïció", de seguida vaig aclarir que es tractava d'un guia, per tant, era normal que vingués sovint amb els grups. Hagués sigut molt fort que un rus vingués de Rússia cada any expressament a veure'm. Ja sé que tinc molt magnetisme, però tant? T'imagines? Te vengo a ver solo a ti, reina de mi reino!!! Em va fer gràcia aquesta confusió, després vaig pensar que segurament era jo que m'havia explicat malament, com sempre, i potser hi havia més gent que imaginava una mena de relació malaltissa amb un home de Rússia cegat d'amor per mi (que pel·liculero).

Avui ha tornat a venir, bé de fet ve dos dies a la setmana, normalment el dimecres i el diumenge. Ara el tinc bastant a ratlla, em saluda i em diu collonades com ara: - Que flamenca vas hoy! (perquè vaig amb un barret i el ventall). Oh, el típic, - Hola guapa, carinyo como estás hoy?. Però a part d'això, procuro que no m'abraci ni em toqui. Fins avui. Avui m'ha tornat agafar desprevinguda, morta de suor i cansada, i m'ha pessigat la panxa!!! M'ha fet un ensurt de mort! Però no hi vull donar més importància, si em capfico, pot ser pitjor.

Avui gairebé no recordo cap cara del munt de gent que ha visitat el museu, quines coses més estranyes. Arribo a passar tan d'ells, que ni me'ls miro. Ells tampoc em miren a mi, només quan imito als grans Locomia!!! Semrpe i quan puc tenir dos "abanicus". Tenen web oficial i tot!!! oooh déu meu!!! oooh déu meu!! quin frikisme!!

Crec que em compraré un "abanico, locomia catxevare cu"... o mare meva, em pixo de riure! LOcooooomia!!!