elefants que ploren

Avui tenia bon dia. M'he despertat amb ganes de fer coses. He estat molta estona al piano, però ja m'agrada.

Els elefants del jardí em troben a faltar, jo també a ells. Havíem passat moltes estones junts, ells regaven cada hora, jo m'hi posava a sota, intentant no pensar, intentant emmarar-me d'aigua.

A vegades no val la pena posar-se trist, ni enfadar-se, ni res de tot això. Sempre s'ha d'intentar buscar el costat positiu de les coses, encara que no en tinguin. El sol brilla, però de tan en tan es sent un tro, on és la tempesta? no ho sé, diuen que a Girona. Aquí, encara no es decideix a ploure.

No tinc ni idea de perquè escric cada dia, no tinc mai res interessant per explicar. La meva vida, la meva quotidianitat és tan monòtona, que m'avorreix a mi mateixa.

Avui un home m'ha dit que haurien de posar aire condicionat a les sales, jo li he donat la raó. Poc després ha vingut una dona, dient que a dalt estàvem molt fresquets, també li he donat la raó. Al final ja no sabré pensar.

Demà és festa, demà tinc festa. Demà, intentaré pensar.

I res... tralarí, tralarà, me'n vaig a... MANDREJAR!

pd: per cert, el divendres estic??..... vaa vaaa, vaaaa digue-ho!!!!!

ENAMORADA!!!!!!!!