gelat de xocolata

Vaig llegir fa un temps, que els grans a la cara no sortien per culpa de la xocolata. Em va anar molt bé saber-ho, després menjava la xocolata més tranquil·la. Però els grans continuaven sortint. Després van deixar de sortir, però ara en tinc tres, un, dos, tres, al costat de la barbeta, m'emprenyen molt! ja no tinc edat per granets, ja les vaig passar prou putes, dels 16 als 21 anys (més o menys). Era la senyoreta grans a la cara. Ara, això sí, els portava amb dignitat, com s'han de portar aquestes coses. Però ara, ara, ja no estic per aquestes coses. Els grans i les arrugues, no es porten massa bé.

Avui no tinc gelat de xocolata, ni gelat de res de res. Entre en ferrins i jo ens els hem menjat tots. Quin mono! No sé pas si ho podré suportar.

Casa meva, en hores de sol, és com una cripta, tot fosc, les persianes baixades, les portes tancades, ni els llums obrim. Tan sols m'il·lumina la pantalla de l'ordinador, que seguidament tancaré.

Post insubstancial, com qualsevol altre. No sé si dutxar-me o no, he suat molt, però després ho tornaré fer, per què gastar aigua?

vaig a canviar els llençols que aviat caminaran tots solets.