nova
he nedat, m'he tret i posat el banyador, era de nit, no hi havia lluna però l'aigua brillava. M'he ajagut a la sorra, prop de les onades, he deixat que l'escuma em toqués. No he pensat en res, he somrigut, he cridat T'ESTIMO, T'ESTIMO, molt fort, no hi havia ningú, tan sols uns pescadors de canya llarga. Era genial.
El paradís existeix. El paradís és estar amb tu. el paradís és deixar que les onades t'acariciïn el cos, mentre acluques els ulls i escoltes la brisa.....


Doncs sí, el paradís, a vegades, existeix en les petites coses que potser en algun moment no li donem la importància que es mereixen...