professió: queixica. Post insubstancialment insubstancial i prou

Tot el sant dia estic igual, tinc calor, tinc calor, quina calor, no paro de suar. Avui he marxat de la feina perquè em marejava, em donava la sensació que cauria enmig del jardí, em començarien a passar formigues per sobre i després vindria el gat a llepar-me i el rap em menjaria per dinar. He marxat per por, por de morir-me d'un cop de calor. Un cop a casa, estava com momificada al llit amb el ventilador a 3 centímetres. Crec que mai m'havia molestat tant la calor com aquest any.

Crec que sóc una queixica, m'estic començant a convertir en una iaia queixicaire. Segur que quan arribi l'hivern (vine, vine, vine!!) diré que tinc fred, i ai la fred, i ai que fa núvol ai la tramuntana que em deixarà la terrasseta tota feta un nyap.

En definitiva, millor no fer-me cas.

Vaig a banyar-me en una banyera plena de glaçons.... uooooooooo!