rellegint-me

és curiós, a vegades quan escric és com si em posseís algú... algú aliè a mi, escric escric escric, i al cap d'uns minuts em rellegeixo i no em reconec. A vegades penso que estic una mica tocada del bolet. A vegades penso que potser sóc bipolar. Jo què sé.

A vegades escolto la mateixa cançó milions de vegades seguides. La poso al winam i va sonant i sonant. Mentre sona em dóna la sensació que el temps es para. Segur que això, aquesta sensació, li deu passar a tothom. La cançó que estic escoltant ara és la de The Cure, Friday i'm in love. Els divendres són per enamorar-se. Recordo que durant una època sempre esperava que arribés el divendres, ja que era el dia que podia veure un noi que m'agradava. M'agradava molt! Però anys després no entenia perquè m'havia agradat tant. Quines coses que fan les hormones, o els desenganys, o el que sigui!.

Jo era molt enamoradissa, dilluns m'agradava un, el dimarts un altre, dimecres? vés a saber!... però el divendres, el divendres m'enamorava de veritat. El primer amor és fort, t'atrapa i penses que mai més et sentiràs així... i bé, potser és una mentida terrible, o potser no, vés a saber... però a vegades pots sentir el mateix sentiment amb matisos diferents... A vegades et pots enganyar a tu mateixa, a vegades pots enamorar-te el divendres sabent que som dilluns....

i res, que vinga, vinga, és tan absurd quan més el rellegeixo més em reescric...

afegit: de veritat de veritat???... doncs... poques vegades m'he enamorat!