ventilador

He decidit que viuré en els dos metres quadrats (o menys) d'aire fresc que crea el meu ventilador, no em mouré mai més d'aquí. La meva calor d'avui ha començat, aproximadament, a les dues del migdia. A la meva terrasseta no toca el sol de ple fins a les tres de la tarda o dos quarts de quatre, he decidit que a les dues del migdia podria netejar-la, pim pam, pim pam, amb la fregona. Resulta que, de regar les plantes, la terrasseta queda ben bruta, ben tacada. Això em fa molta ràbia, aquesta brutícia fa com de deixat i no ho suporto. Els veïns són uns tafaners i després insinuen que sóc una brutota, sí ja sé que hauria de passar, però mira, avui em venia bé fer de “marujilla”. M'he posat una samarreta, m'he recollit la meva melena i vinga! ris ras, ris ras, primer he escombrat, i després he agafat la fregona "lletja". He estat uns deu, o vint minuts feinejat, canviant testos de lloc, posant el roser petit al costat on hi ha més ombre i més coses. De cop i volta, me n'he adonat que estava tota suada, i com dic tota vull dir tota: cabells xops, samarreta enganxada em regalimava suor per les cames, pels braços, per la panxa, per les aixelles i més. He entrat dins de casa, he begut una mica d'aigua embotellada perquè la de l'aixeta té nitrats i he decidit que per avui ja n'hi havia prou de netejar la terrasseta. A partir de les dues, la calor se m'ha posat dins i m'he convertit en una autèntica bomba de calor humana. La gent, quan em tocava em notava més calenta del compte (calenta en el bon sentit de la paraula, ara que en el mal sentit també una mica). Tinc tanta escalfor corporal que l'única manera de sobreviure és al costat d'un ventilador. L'únic problema és el sorollet, ruuuuu ruuuuu ruuuu, molesta una mica, però segurament ja m'hi acabaré acostumant.