A la rereguarda

Els meus avis viuen just darere l'església del meu poble, des del balcó del segon pis, es pot veure perfectament el campanar, el carrer dels Valls. Per tant, està just davant del "corredor de la mort", un dels trams del correfoc més excitants i segurament perillosos. Hi ha un tros de carrer molt estret per acorralar a la gent i a més una cantonada ideal per deixar descansar el drac fumejant. A més, des d'aquell balcó, pots escoltar però no veure, la gent demanant aigua i ballant al so de les músiques de l'estiu, tot preparant-se per la continuació de l'espectacle de foc.

He anat poquíssimes vegades al correfoc, ho trobo una bestiesa molt poètica, però una bestiesa. A mi em fa molta por el foc que sembla descontrolat, les guspires i sobretot em molesta molt la forta pudor a pólvora. M'estimo molt més contemplar l'espectacle d'arrels paganes des del balcó de casa dels avis.

A més a més, m'ho he passat molt bé, el meu avi (que s'ha passat prop de tres mesos a una residència recuperant-se d'un fèmur trencat), feia fotos i gravava vídeos amb el seu telèfon mòbil. Ens hem meravellat de les llums i dels sons dels petards i fins i tot hem pogut veure el castell de focs que finalitza el correfoc.

La meva àvia no ha volgut veure res, no entén aquesta mena de festes estranyes que cada any es repeteixen. Ella només diu que són una colla fent soroll i cridant com bojos. Segeurament és la més entenimentada, i deu tenir tota la raó del món.

Després hem anat a barraques, on només d'entrar m'he trobat molts coneguts (entre ells en Xevi que després d'estar sis mesos sense veure'ns ara ens trobem fins a la sopa). Les barraques m'han avorrit mortalment, molta mainada escampada, molta música escombraria i molt alcohol de garrafa. A vegades no entenc com pot ser que temps enrere m'agradés tan un lloc tan sòrdid com aquest. Hem anat esquivant a gent fins arribar al carrer que porta fins a casa, cinc minuts i al llit!

Bona nit.