boletes

| | Comentaris (1)



plorava feta una boleta
boleta de neu
boleta de foc

fora el dia era blau, el sol brillava, els ocells xiulaven i ballaven, sota la finestra. el roser té set roses, la planta rara té tres flors taronges, taronges. el pi balla, però poc. la veïna crida, xerra, cotorra de merda.


era petita, caminava per la pineda, buscava bolets, tots els que trobava eren verinosos, però no sé perquè em semblaven els més bonics. són perillosos! em deia l'avi joan. nena maca, que n'ets de maca nena. i jo m'ho creia, perquè ell ho deia de veritat. em va plantar un roser sota la finestra, em deia que era el roser més bonic de tots. i tenia raó, feia unes roses molt grans i molt oloroses. després venien les abelles i jo tenia por que entressin per la finestra i em piquessin. una vegada em va picar una abella i se'm va inflar el braç, molt i molt. i jo plorava, i el meu avi m'hi va posar fang, i vaig deixar de plorar. em deia, nena maca que n'és de maca l'imma, tan rossa, i tan bona nena. i jo m'ho creia, perquè sabia que ell s'ho creia. no trepitgis l'hort! no el trepitgis! i jo el trepitjava, i un dia vaig caure a un forat ple de fems, i jo plorava i plorava, perquè acabava d'estrenar un xandall amb pantalons curts com els nens de la tele. l'àvia em va dutxar, però l'avi no em va renyar i em va buscar un ou d'aquells de dos rovells que tenen un nom i ara no el recordo, em va dir que em portaria bona sort. veus imma, des d'aquí caminant recta podries arribar a la platja. lluny, lluny, a través de camps de vinya podia veure una línia finíssima de blau més fosc, i ens imaginàvem plegats anant a peu a la platja, era tan fàcil, només havies de somiar, i tot era possible. remullar els peus en un rierol, caçar bolets, menjar raïm directament del cep, menjar maduixes acabades de collir, olorar roses vermelles i esperar que els dies es fessin nits i les nits es fessin dies. Avi, existeix el cel? segur que el teu cel deu està ple de rosers, margarides, tomateres vermelles, raïms, platges llunyanes allà mateix. com t'estimava, com t'estimo. gràcies.

1 Commentaris

Nimue ha dit:

una abraçadeta, nina...
espere que et trobaràs millor a poquet a poquet, que ja fa dies que et veig baixeta.
Només són males èpoques. Vinga, a poquet a poquet, val? :)

Sobre esta entrada

Esta página contiene una sola entrada realizada por imma y publicada el 23 de Agosto 2006 8:48 PM.

respirar es la entrada anterior en este blog.

dijous es la entrada siguiente en este blog.

Encontrará los contenidos recientes en la página principal. Consulte los archivos para ver todos los contenidos.