dijous
Falten tants pocs dies que em sembla impossible, no m'ho acabo de creure i res, és així.
Recordo que vaig portar el currículum al museu de Figueres, potser era el novembre o desembre, feia fred. Em van trucar el febrer quan jo estava de viatge amb els de la classe a Itàlia, per confirmar-me que m'agafaven. Fins i tot recordo que estava a un museu d'instruments musicals, amb molts d'stradivarius. Vaig començar els caps de setmana, i després a l'estiu. Va ser un estiu molt dur. No cal que expliqui que ser vigilant de sala no és la millor feina del món, però bé és una feina i m'ha anat molt bé.
El 15 de setembre del primer any vaig dir que plegava, vaig començar a treballar a l'abacus, després a la catedral, i la temporada següent, o sigui l'any passat em van tornar agafar. Aquest any ha sigut la meva tercera temporada i última. Diumenge acabo, pensava que estaria més contenta, i la veritat estic, no sé, igual que sempre.
S'acosta la tardor, falta un mes, quatre setmanes. Els arbres ja estan agafant el verd fosc que aviat marronejarà. El cel està tenyit de blau fosc i gris. Em fa una mica de mal el cap, jo que mai en tinc!
4 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
Estigues tranquila, segur que tot et sortirà bé!
Ai, benvolguda Imma, que em sembla que en el fons li sabrà greu plegar... De totes maneres crec que faci el que faci se'n sortirà prou bé.
merci a tots dos!xD
Tranquila que tot anirà perfecte. Diumenge acabes de Púbol i aviat a una escola i després pensa que ho anem a cel·lebrar que ja tenim una profe a la colla (no és d'història de l'art, però és igual). Fins aviat des de madrid. Continuo al bloc...