no cal que diguis res

telefonar i que em diguin que tot ho tramiten des de barcelona em fa pensar que sóc en una merda província. incomunicats, amb molt de cel, amb molts de núvols, amb moltes orenetes, però una puta merda província.i també em fa pensar que encara sort que catalunya no és independent perquè sinó tindria tanta mania a barcelona que voldria independitzar-me fent un estat independent de l'empordanet, també estic convençuda que acabaria independitzant el meu pis de la resta de societat. per tant, m'estimo més tenir mania a gent de fora, gent llunyana que a sobre parlen una llengua estranya i plena de jotes guturals. perquè no hi ha dret home! un mes fent-me donar voltes sense donar-me explicacions. d'aquí una setmana s'hauria de definir el meu futur i estic igual que el juny, no! pitjor, perquè diumenge deixo la feina i no sé què serà de mi. estic desesperada encara no sé com no he explotat, buuuuuuuuuuuuum, buuuuuuuuuuuuuum. necessito anar a un balneari, algú m'hi acompanya? massatges de xocolata, aigua de bombolles, no pensar, no ser, no sentir, no veure, no-res.

espero tenir algun dia tranquil·litat, o és que no me'l mereixo? collons!