on ets?
No sé on sóc, no em trobo. Em sento en un altre lloc, em parlen i les paraules sembla que vénen de molt lluny. No estic tota aquí. No aguanto més! No m'agrada ser dona i que s'inflin els pits i em faci mal la panxa i em senti com a punt d'explotar i em canvii l'humor i tingui mal de cap i de tot. Aaaaaaag!! no ho aguanto! no puc més
nononononono!!!!!!!
Prou!
7 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
apaaaa nenaaaaaa , titimo
Vaja... doncs jo de bon grat m'ho canviaria de vegades... fem un canvi?? :-)
Costa de creure. Ara és molt políticament correcte ser dona. Fins i tot, pel simple fet de ser-ho, t'assegures una quota de butaques al Parlament.Millor, impossible.
Alguna servitud ha de tenir, no?
Ah, també vull dir-te que en tenir el primer fill, tots aquests mals que ara les veus tan insuportables, desapareixen en tenir el primer fill. Ja saps el remei, doncs. Ànims!
Dona... t'entenc. Jo també em sento així de tant en tant (diria que ens en salvem poques...). Però tot passa. I això més. xD
Per cert, dessmond... vols dir que és gaire bon remei, tenir un fill???? xD
Benvolguda Imma, em sap greu, però el fet de ser home, no em permet fer-me una idea de com es sent.
Alepsi,
Qui diu un fill diu una bessonada.
hormones cabrones! xD