passats per aigua

Avui m'he despertat de cop, sobresaltada, un tro, dos trons, quatre trons. Plovia molt, tenia fred, se m'ha ficat al cap que la terrasseta estava inundada altre vagada i he sortit amb camisa de dormir al carrer a comprovar-ho. He quedat ben xopa, he agafat més fred. Després, estava tan adormida, que he tornat al llit sense eixugar-me. Al cap de pocs minuts m'he tornat aixecar tremolant de fred. M'he eixugat, amb assecador inclòs. L'aigua em regalimava esquena avall, tot un panorama. De cop i volta, la son ha marxat. A fora continuava plovent, semblava la fi del món. La janis estava sota el llit feta una boleta, no entenia res.

Quan ha sigut hora, he esmorzat, he buscat la camisa de màniga llarga, que no em posava des de l'abril, la rebequeta, que no he trobat, i finalment he marxat amb sabates tapades, camisa màniga llarga i americana. A mi l'americana em queda molt malament, semblo un quadrat ample i aixafat, però avui tenia fred, molta molta fred!

Sí, avui dia 15 han vingut centenars de persones al museu. M'ha tocat estar al pati interior molta estona. És una merda el pati interior, la gent et fa culpable de tots els seus mals, volen pujar tan si com no a dalt, es queixen, criden i no entenen que els museus tenen aforaments limitats. Tots diuen que tenen moltes coses a fer, moltes coses per visitar. Jo sempre em pregunto com poden fer unes vacances tan estressants? com poden anar amb pressa a tot arreu? No es poden esperar ni deu minuts?

Ha tornat a ploure, amb el paraigua tio Pepe, mullant-me, parant a la gent, morint-me de fred. Avui he odiat la pluja per uns instants, no em volia mullar, avui no. Aïllà mig el pati aquell, tothom mirant-me, rient per sota el nas. Quin fàstic!

Bé, avui no sé el que dic, res una merda i ja està.

Avui el dibuix també m'ha sortit lleig, però m'és igual.

Falten 12 dies.... només!