respirar

em van dir que quan estigués nerviosa només havia de respirar profundament unes quantes vegades i la cosa s'arreglava. doncs bé, respiro, respiro. però l'aire entra amb dificultat perquè el cor em batega més ràpid del que acostuma a fer-ho. feia molt temps que no estava tan nerviosa, bé, potser ni recordo l'última vegada que hi vaig estar. necessito calmar-me, no val la pena gastar tanta energia i tant d'esforç. si no és ara, serà més tard, jo què sé. si divendres no em poden treure l'aigua clara dilluns em barallaré amb els peixos grossos de barcelona, on és la Via Augusta? ja ho trobaré, ja, sinó preguntant s'arriba a Roma (mai més ben dit). també hi ha la possibilitat del síndic de greuges, però tampoc hi confio massa, segur que també perden la meva sol·licitud.

jo sóc així, visc d'il·lusions, m'il·lusiono fàcilment, em faig les meves pel·lícules de com serà la meva vida. m'agrada pensar que tot sortirà bé, que el que planejo no és cap bogeria. però a vegades les coses no surten com jo voldria. a vegades sí, però. a vegades amb una abraçada em calmo, ara ni això em calma. suposo que com diuen, d'aquí un temps això ho veuré lluny i me'n riuré, això sempre es diu. no ho sé pas.

ja ho sé, últimament aquest blog és una merda, perquè jo estic feta una merda, i la merda fa pudor i no agrada. en aquests moments no m'agrado gens a mi mateixa, quin fàstic. no tinc ganes de somriure, no tinc ganes de res. diumenge dic adéu, i què? no em fa ni fred ni calor. ara em punxerien i treurien sang d'orxata, i mira que m'agrada l'orxata!