aviat, tardor.

o tinc gaire temps de res, ni tan sols tinc temps de pensar, vull dir pensar en coses que no siguin de l'escola, o de si faré macarrons o mongeta tendra per sopar. Aquesta manca de temps fa que hagi deixat de fer moltes coses, com ara llegir, com ara mirar la televisió, com ara jo què sé pintar i dibuixar. Segurament és momentani, són moltes coses noves, moltes coses per aprendre, per preparar i un llarg etcètera. El temps no em sobra, em falta per tots costats...

Ara que...

El cap de setmana no vaig fer res, vull dir res de feina, el dissabte el vaig dedicar a la compra anual de roba, tot i que encara em falta roba interior i sabates. I diumenge, el vaig dedicar a mandrejar, mandrejar i mandrejar.

Quan anava a l'institut, tenia un professor que sempre deia que els dia de cada dia eren per treballar, treballar i treballar. Però sempre s'havia de guardar el cap de setmana per descansar i fer aquelles coses que no es podien fer entre setmana.

Sé que el temps és relatiu i elàstic, que si volgués tindria temps per tot, o me'l podria buscar. Segurament quan s'hagi acabat el temps d'adaptació a la nova feina podré dedicar estones a aquelles coses que tinc abandonades, com ara el meu petit violí. I llibres, en tinc un munt a la meva tauleta de nit per començar, lletres que m'esperen, una darrera l'altre.

Ara que...

Mai m'oblido de mirar el cel. El cel de tardor és un dels millors cels que hi ha, juntament amb el de primavera. A vegades m'enyoro de la tardor gironina. Amb aquella olor a podrit i a humitat. Amb la paret de la catedral perlejant de rosada tardorenca. Amb les fulles marrons, verdoses i liloses de la devesa. A l'empordanet la tardor és diferent. També és humida, però no és tan podrida, és més fresca i més oberta. Vull dir, menys feixuga i menys melancòlica. L'aire de mar salat fa que desaparegui aquella pesantor gironina. M'agrada la tardor, és melancòlica, romàntica, depriment. És l'estiu que mor, un estiu que agonitza i s'ofega entre la humitat opressora. Tot mor per poder renéixer algun dia. Crec que no podria viure en un lloc sense estacions, qui em guiaria?

Vaig a feinejar, feinejar, tralarí, tralarà.