cap de setmana llarg

No entenc perquè ningú està content amb el que té, i tothom, tothom assegura que el que té el veí és molt millor. No ho entenc, per què la gent es nega a ser feliç? Per què? Sempre volem més i més i més. Mai estem contents.

Estàs anys i panys volent una cosa i quan la tens en vols una altra, suposadament millor. Així fins l'infinit. Sí, ja sé que si ens quedéssim aturats el món no avançaria, però per què és tan important avançar... no sé...

Ara volen ampliar la carretera, estan tirant a terra masies més o menys antigues, cases, tallant camps i marges. Ui quan tinguem la nova carretera amb vint minuts serem a Girona!. Sempre amb presses, més velocitat, més pressa, quan més aviat arribem, menys temps tindrem per pensar amb nosaltres, contemplar el paisatge, fer volar coloms. A més, no pensen que potser, si la població creix a passes agegantades com ho està fent fins ara, potser d'aquí un no-res, aquesta carretera tan ample no serà prou ample? i què farem, la tornarem ampliar? Jo no hi entenc d'aquestes coses, de fet no entenc de res, però no seria molt més assenyat intentar buscar alternatives? Més transport públic, potser? Més barat? No sé, no en tinc ni idea, però només pensar que la carretera comarcal d'aquí un nores serà una autovia em fa baixar una suor freda esquena avall.

Aviat l'Empordanet l'haurem de rebatejar potser, camins d'asfalt, ciutats que creixen sense mesura ni control, persones que ja no saben d'on són i on van. Què ens quedarà? Per què estic malgastant el meu temps parlant d'un futur que ja està pautat, que ja està pensat per algú altre que potser no l'importa que el cel avui estic lleugerament blau clar, amb alguns núvols fugissers. Que la humitat ens envolta i per això fa calor. Quines històries, quina pèrdua de temps. Les orenetes ja no saben cap a on volar, miren l'horitzó format de teulades de fang, ja no hi ha mosquits per menjar!