la meva vida o jo què sé

| | Comentaris (1)

m'agraden les persones misterioses perquè jo no en sóc. M'agraden les persones que es deixen conèixer de mica en mica, xino xano, a poc a poc. Aquelles que un dia saps que té una germana i al cap d'uns temps, saps que un dia quan era petita va menjar tantes cireres que li va fer mal de panxa i ara, de gran, només de veure cireres li vénen tots els mals. M'agraden aquelles persones que pots decobrir quin és el seu color preferit, per casualitat. Aquelles que parlen el justet per no ser desagradables. M'agraden les persones que no són com jo. Jo, parlo massa, tot jo sóc massa, massa, massa, masssa. Amb cinc minuts ja he dit la talla dels sostens, quantes vegades vaig al lavabo qui sóc i d’on sóc. En un tres i no res puc explicar tota la meva vida,. No sóc misteriosa, ni interessant, ni tinc massa res perquè em descobreixin.

Potser he exagerat, segurament, però és la sensació que em queda, al veure que tot el claustre sap que sóc llicenciada, que no he fet mai classe i jo què sé, que tinc molta por, però també moltes ganes de començar els dies amb nens i nenes, rialles i no sé, il·lusió.

M'agrada el trajecte que faig del meu poble a l'escola, passo per mig d'arbredes, pinedes i sento, percebo l'aire humit de la platja propera. Poblets amb campanars mil·lenaris, gent senzilla que veu passar el temps i una carretera que es vol ampliar, i jo somio que la deixen tal com està, estreta petita i un pèl tortuosa. Aquests dies veig com clareja, com la boira va marxant i s'imposa el blau intens, no, el blau de setembre, el blau d'estiu que no vol marxar i de tardor que s'estreny, condensa l'aire i fa caure algunes, poques, fulles. Els paisatges són interiors, tu el crees, jo el creo. L'aire mou la cortina de l'habitació, tinc un munt de llibres per estrenar, programacions per concretar, cançons per escoltar, passos de danses per ballar, flautes de bec per estrenar. En seré capaç? de moment, les orenetes encara hi són, avui n'he vist una que es rentava la panxa, tan blanca, tan perfecte. Per què són tan boniques les orenetes?

1 Commentaris

maiagust ha dit:

Jo també xarro massa ràpid... Però a vegades massa poc a poc... Sóc tan inconstant...!

Sobre esta entrada

Esta página contiene una sola entrada realizada por imma y publicada el 5 de Septiembre 2006 3:17 PM.

feina es la entrada anterior en este blog.

el temps passa massa ràpid es la entrada siguiente en este blog.

Encontrará los contenidos recientes en la página principal. Consulte los archivos para ver todos los contenidos.