soterrada

tinc un munt de llibres d'infantil, de primària, de cicle inicial de cicle mitjà, estic soterrada de feina. El problema és que no tinc ni la menor idea del nivell d'aquests nens i nenes. Vaig intentar buscar les programacions d'altres anys i no les vaig trobar, com que cada any han tingut mestres diferents, doncs, no sé.

Potser, la veritat és que estic molt nerviosa. Noto que és una de les coses més importants que m'han passat en molt temps. La feina del museu era tan mecànica, sé que era, en el fons, important, interessant, o jo què sé, almenys així ho vull pensar, però era tan mecànica, tan jerarquitzada. A vegades et feinen sentir com una inútil total - Tan sols ets un vigilant de sala, un subaltern, trobarem qualsevol persona que farà la mateixa feina que tu i potser millor. Merda, i per això busquen llicenciats i mil idiomes? per ser tractats de subalterns (no tinc res contra els subalterns).

M'agradava el museu perquè podia està envoltada d'obres d'art tot el dia`, imaginar-me com podia ser la vida de Gal*, Dal*.... quines ximpleries, ja sé que m'hagués tornat boja uns dies més en aquell cau de rates on no podies avançar, on no podies créixer. Tot i que, potser mai ningú ha mirat i remirat mil vegades el mateix quadre .

Em va sorprendre, que un dels primer dies de treballar al museu, l'encarregada em preguntés - Quins museus interessants hi havia a barcelona per visitar? O_O'. Pensava que m'estava acollonant, però era real, no sabia que existia un MNAC, ni un MACBA, ni el CCCB, ni, jo què sé, el Picasso, la Fundació Miró, La Fundació Tàpies, les exposicions temporals gratuïtes. I ella, ella era la meva encarregada.

Quines ràbies.

Millor que continuï amb les meves cançons.

El meu poble té una orquestra trumlairà, trumlairà!!!!