falta un dia

A vegades tinc por, por de fer les coses malament. Por de no ser prou bona amb el faig. A vegades sé que les coses no poden sortir bé, perquè simplement he passat d'esforçar-m'hi. Però quan m'esforço, em fot molt que les coses no surtin. Les llàgrimes surten com cigrons.

M'agradaria endevinar els pensaments. Intento esbrinar què pensa la gent, però és tan difícil. Mai ho aconsegueixo.

On queden els pensaments que ja són pensats? l'energia de les neurones, on va a parar? hi ha algun lloc on es reservin les energies perdudes?

Es poden col·leccionar els somriures? i les llàgrimes? i les carícies?

sempre no m'agrada, malgrat tot potser sí.

Vaig descobrir Mompou massa tard. Bé, de fet diuen que mai és tard. O alguna cosa així. Escoltar-lo em relaxa, em transporta a un món imaginari ple de notes que ballen i es donen les mans.