aclucar els ulls i dormir, així de fàcil. diumenge,

Són quarts de deu, en fer fa estona que s'ha llevat, el sento des del llit estant. Ara esmorza, ara juga amb el mòbil, ara encén l'ordinador. No tardarà en dir-me que va a fer el cafè. A mi mai m'hi vol a fer el cafè, són els seus minuts lliures. Ell el seu tallat i els seus diaris. No triga ni mitja hora. Imma, bonica, vaig a fer el cafè, que vols venir? No, li responc, i em torno a girar. Noto com em cau una mica de baba, no ho suporto, em llevo a fregar-me-la. Però em torno a posar dins el llit d'una revolada. Sento com en fer es vesteix, ara els calçotets, ara els pantalons, ara no troba els mitjons i els hi he de buscar jo... Em fa un petó i surt per la porta. es deixa oberta la de l'habitació i al cap de pocs minuts la Janis aprofita per entrar, ho fa ràpid, gairebé ni la noto i es posa just al meu costat. Decideixo no dir-li res. Passen els minuts, potser les hores? Finalment ja no sé com posar-m'hi dins el llit, un costat, ara cap a l'altre, ara boca amunt, ara boca avall. Decideixo aixecar-me. Estic sola. Vaig a mirar què fan les plantes, tenim un roser nou, sense cap fulla, sense cap rosa, ja florirà! Descobreixo una planta que està creixent molt i molt, somric. El cel està gris, molt gris. Avui no veuré el sol. Tot està en silenci, no passa ni una gota d'aire, avui ja no garbineja, almenys al meu poble no.

A quarts de dotze m'assec davant el pc, miro i remiro, busco imatges, i intento recordar noms i cognoms d'artistes, pintors, escultors, arquitectes, bla bla bla, començo a oblidar. Em ve molta por, Sóc capaç d'anar oblidant tot el que sabia?. Em faig una promesa, recordar cada dia un artista, o dos... o... no em puc permetre oblidar. Encara no. Em faig una altra promesa, anar a més exposicions, llegir més i un llarg etcètera. Aviat tornarà en fer. Ja l'espero, és curiós, el trobo a faltar.

No tardarà.