estimar

He estimat moltes vegades.
Estimo cada dia.
No em fa por dir T'ESTIMO!
Perquè no hi ha res més bonic que ESTIMAR.
Perquè tot seria una merda si no estiméssim.
Perquè tot seria una merda si no m'estimessin.
Jo només vull que m'estimin.
Jo només vull estimar.
T'estimo.

Sóc una nyonyis.
Almenys ho reconec.
Gràcies.

Hi ha moments que es toquen. Vull dir, jo estic escrivint això, estic dibuixant, estic escoltant música. Estic llegint, estic pensant. I potser, tu a anys llum de mi, estàs fent el mateix, pensant el mateix, dibuixant el mateix, estimant el mateix.

Quines coses. Oi?

Fa dies, em van demanar fer un dibuix, o sigui una mena d'encàrrec. Havia de dibuixar una amiga d'un amic mirant una foto. Se'm va fer molt estrany. De fet encara l'he d'acabar. No en sé de dibuixar, i menys dibuixar algú que no conec. Les poques persones que he intentat dibuixar, d'una manera poc afortunada la majoria, però divertida i molt entretinguda i gratificant per mi, ho he fet per gust i des del punt de vista d'intentar captar alguna cosa. Bé, és difícil d'explicar. No sé com dir-ho, l'altre dia ho explicava a una companya i de seguida em va captar. O sigui, quan dibuixo algú conegut, aquest passa a través meu, l'assimilo, i en el fons m'estic dibuixant a mi mateixa però amb la diferència que el qui dibuixo és l'altre. Res molt embolicat. Per això se'm fa difícil, encara més, dibuixar algú que no conec. Com assimilar algú que no saps quina olor fa? bé, o de quina manera utilitza els adjectius? o, jo què sé, de quina manera somriu? oooh no sé, quin color és el preferit? ja sé que són ximpleries... però crec que tinc clar que mai em dedicaré al retrat, com els retratistes de Monmatre.... ai res. Vaig a sopar.

I.... res, ja callo.