finalment

Arriba el divendres i tot sembla que s'acabi, la setmana ens diu adéu. Què faré dissabte? i Diumenge? Dormir, dormir, dormir.... descansar, no fer res, mirar com passen els ocells. Encara en queden d'ocells?

Avui, de bon matí, el cel estava tronjós, filets taronges pintaven l'horitzó, el petit horitzó que veig des de casa meva. Cel rogent, pluja o vent, he pensat. I avui garbinejava. Aquell vent humit, que a l'estiu porta la xafogor i a l'hivern aquella humitat emprenyosa.

He anat a dinar, un entrepà, al Canadell. El mar estava emprenyat, el garbí aixecava onades escumoses que xocaven contra les roques. Mira, he pensat, la roca dels "tontos", i he rigut per sota el nas. He descobert el mar a la tardor, solitari brillant i escumós. El garbí traginava els núvols d'un costat a l'altre, el sol lluitava, ara enlluernava, ara el tapaven, ara enlluernava, ara... Desitjo tant aquestes estones, la calma de la mar enfurismada, la sorra a les sabates, esperar que passin els minuts. Ja són quarts de tres, anem cap a l'escola.

Els divendres serien molt durs sense aquestes escapades, la setmana que ve aniré a Begur, o Potser Tamariu, o Aigua Xelida... o ves a saber! Encara falten molts dies! Redescobrir un paisatge tan proper, tan meu, tan... tan... sí, ja sé que sempre he sigut d'interior, de la plana, però és que el blau del mar cada dia em fascina més, tinc ganes de convertir-me en una part més d'ell. Potser em faré pescador.

Quines ximpleries.

_______________________________________________________________________

a la vida hi ha diferents tipus d'amors entre l'un i l'altre.

hi ha l'amor de l'un per l'altre i després l'amor de l'altre per l'un. no cal que tots dos amors siguin iguals. no cal que siguin recíprocs. fins i tot no cal amor de l'un per l'altre per a què hi hagi amor de l'altre per l'un

Ostres quanta raó té aquesta noia!