formen part de tu

Sovint no pots escapar del passat. Per molt que vulguis oblidar, passar pàgina, canviar... sempre recordaràs, sempre et quedarà dins teu una part molt important: el teu passat.
El teu passat t'acompanya, el teu passat viu amb tu, dins teu.
I mira que en faig de coses, però el passat sovint pica a la porta. Pom, Pom, sóc el passat, et vinc a veure. Pom, pom, pom.
El passat no sempre és dolent. Però hi ha parts que voldries que no haguessin existit. Em vaig comportar com m'hauria d'haver comportat? Sóc jo la culpable o són ells? Cagundene!

A vegades penso que hauria d'haver sigut més cabrona, més cabrona, i més cabrona. I menys bleda. Total? per què? si el passat, encara que truqui a la porta, diuen que és passat i ja no el podem arreglar, ja no el podem canviar, ja no ja no ja no! Que parin de parlar de mi! Prou. Tan important era? COI! NOOOOOOOOOOOOO