puntsiaparts

M'obsessionen els canvis, vull dir les persones realment canviem? A vegades em dóna la sensació que sóc la mateixa de fa deu anys, o la mateixa de fa vint anys. Em dóna la sensació que no he canviat en gaire res. Em segueixen fent por les mateixes coses. Segueixo dibuixant flors a les cantonades dels papers. Em segueixo mossegant les ungles, segueixo quequejant quan em poso nerviosa. Segueixo dient ximpleries quan no tinc ganes d'afrontar segons què. No sé fins a quin punt he evolucionat, o si realment evolucionem, o canviem, o jo què sé.

De fet reflexionar sobre els canvis és reflexionar sobre la vida, sobre la nostra vida. I és cert, la vida va per camins insospitats, per carrerons foscos, per boscos oberts, per cims que no t'imaginaves abastar. I realment, sovint no ens adonem de res, vull dir que potser no valorem els minuts que passen. Els gastem omplint-los de coses, de feina, d'estrés, de vida social, de de de de. Una infinitat de coses. I em pregunto per què?

No ho sé.

Bla, bla bla...

Tinc els músculs de l'esquena adolorits. Sempre ajupida, amunt i avall.

T'estimo, i mai m'he preguntat el per què. És tan fàcil estimar-te, no calen esforços, em surt, em ve. Mai m'ho vaig plantejar, et vaig conèixer i ja et vaig estimar. Ni a poc a poc ni històries, de cop, però no a primera vista. El que mai m'hagués imaginat és que tu també m'estimessis. A mi? Com pot ser? Abans mai m'havia passat. Jo estimava, estimava, m'agrada estimar, segurament no seria qui sóc si no hagués estimat, però que m'estimessin... Això canvia la història, de fet ho canvia tot. L'amor ho canvia tot. Estimar, que t'estimin, desitjar, abraçar tan fort que no puguis ni respirar. Això, això ho canvia tot.

Diuen que per reforçar l'autoestima d'un nen se l'ha d'abraçar, almenys 10 vegades al dia. A mi, els nens m'abracen moltes més vegades. M'estan reforçant ells a mi l'autoestima. Gràcies.

Us estimo. Merda, t'estimo, m'he enamorat, estic enamorada! Merda, Visca.

Quines coses, és ben estranya la vida.