sol de nit

Arribar a casa, no hi ha ningú. Merda, no m'agrada arribar a casa i que no hi hagi ningú, Però què dic? de cop i volta veig a la Janis saltant i brincant! Ostres, aquestes petites coses. Aquesta petita mona peluda!

Avui el matí, només arribar m'han dit que feia cara de son. OOoh imma, quina cara, que no has dormit bé? M'he mirat al mirall i m'he vist: amb unes ulleres blavoses i un rostre pàl·lid com de pel·lícula de por, els cabells esperrucats com una escarola boja... mare meva. M'he tirat aigua a la cara, però no hi havia gaire res a fer. Avui tampoc m'he rentat els cabells, els tenia fets un manyoc de tramuntana, me'ls he recollit com he pogut, estira cap aquí, estira cap allà. Per tant, entre la cara de morta-vivent, i els cabells de bruixa pirula, més que una mestra devia semblar un espanta sogres.

El meu aspecte ha anat millorant al llarg del dia. A les 10 ja no feia cara de somnàmbula, més aviat feia cara de : ai mare meva que faig tard! I és que arribo tard a toootes les classes. Quin desastre. Ara m'he deixat el radiocasset, ara m'he deixat el cd, ai ara la granoteta Xica, ara la Bruixa, ai ai... Semblo l'Imma i les seves joguines. Tu què fas? classe? o et dediques a jugar? De fet, faig una mica de tot.

Avui, per cert he anat a votar, quines coses!

Ara aniré a consultar els resultats. A veure, a veure...