tots els dies més un

Sempre que començo la setmana espero, impacient, el divendres. El divendres dóna pas al cap de setmana, dos dies de descans imprescindibles. Els divendres estic molt cansada, em fa mal tot i tinc unes ganes boges de fugir, de desconnectar de de... buuf!

El dilluns arriba esperant el divendres. Ara me n'adono que ja som dijous, i la setmana m'ha passat tan ràpid que ni tan sols me n'he adonat. Crec que el pas del temps, dels minuts, van massa ràpids. No els assimilo.

L'altre dia recordava un estiu de fa molts anys, potser tenia 6 o 7 anys, no ho recordo. Vaig passar gairebé un mes a casa els meus avis, i tot i els esforços que feien ells perquè m'ho passés bé, jo m'avorria molt. Passava hores i hores sense saber què fer. Quan ja m'havia llegit tots els contes, mirat tots els dibuixos, jugat a tots els jocs, no sabia què més fer. Les hores passaven molt lentes, els dies no s'acabaven mai. Aquells quinze dies, un mes, no ho recordo bé, em van passar molt molt a poc a poc. ara no tinc mai temps d'avorrir-me! Sempre amb coses acumulades, amb feina per acabar, amb coses per visitar... M'agradaria avorrir-me, m'agradaria tornar a sentir, per uns instants el pes del pas dels minuts, aquell sol que no s'acabava mai. Aquelles vinyes que em semblaven infinites, aquella pineda que ara ja no existeix. Aquells amics invisibles....

peter pan vola vola
peter pan vola vola

peter pan vola vola