2a Garrafada Popular
Recordo que de petita, i no tan petita, la meva mare omplia ampolles d'aigua de l'aixeta i les guardava a la nevera perquè fossin més fresques. Quan anaves a jugar al carrer, entre timbre i timbre, xuts de pilota, patinets, patins i bicicletes, m'amorrava a una font i bebia a galet. A l'hora del pati, entre suadera i suadera m'amorravea a una altra font i vinga! A continuar jugant! Ara i des de fa dos anys, les fonts del meu poble estan tancades, has d'utilitzar aigua d'ampolla comprada al súper. Ja no pots omplir una ampolla d'aigua de l'aixeta i posar-la a la nevera, ni fer glaçons, ni coure ni bullir res... res de res. Perquè fa més de dos anys que l'aigua de l'aixeta passa de bon tros els nivells de nitrats recomanats pel consum humà.
Són molts mal de caps comprar i comprar ampolles d'aigua, cada setmana, cada setmana. I també és molt angoixant veure que l'aigua de l'aixeta no la pots beure i en canvi a la factura la pagues com a aigua potable. És realment estressant i de psiquiàtric.
Avui, amb un parell de garrafes, hem anat a manifestar-nos davant l'ajuntament. Servirà d'alguna cosa? VÉS A SABER!!! En tot cas, millor no quedar-se quiet i callat.


Ostres! No tenia ni idea de que passés això! Realment, teniu tot el dret a queixar-vos, i més que ho hauríeu de fer!