deixa'm dormir

he passat una nit horrible, no estava bé en cap posició. boca amunt, boca avall, feta un cargolet, cap a un costat cap a l'altre... un desastre. sort que avui em podia aixecar tard perquè sinó... finalment, després de tan moure'm he tirat a terra un despertador que no desperta. sí, mira, un despertador que fa riing, sempre, quan li dóna la gana. el tinc allà perquè em fa pena tirar-lo, perquè no desperta però fa de rellotge. bé, tan se val.

no m'enganyaré, fa dies que no dormo bé, per això tinc tanta son, qui perd la nit no viu bé el dia. estic molt nerviosa, per moltes coses meves. no acabo de veure clar res. de què en faig del temps? perquè a vegades esitc molta estona preparant coses, i després em dóna la sensació que sempre em manca temps? ja, potser al final sí que acabaré pensant que el temps es pot perdre. i potser jo el perdo molt...

la setmana que ve cantem nadales al mig del poble, i mira no en tinc gens de ganes, sempre mostrant al món el meu treball, i merda, ja sé que a la castanyada tothom em va felicitar, massa i tot no n'hi havia pas per tant. però ara dubto que algú em feliciti. quina merda. no sé com anirà...

-

vam acabar l'escultura, m'agrada perquè tots els pares i mares es pregunten què carai és l'escultura? vull dir, què representa. entre els molts objectius que ens vam plantejar: manipulació i experimentació amb diferents materials, creativitat lliure, bla bla, bla , també ens vam plantejar el dubte de fer una obra "figurativa". o sigui, a través de l'experimentació dels nens i nenes arribar a crear una obra que es veiés a simple vista el què era, o continuar amb l'experimentació fins al final. I bé, ara tenim una escultura totalment abstracte, sense títol, creada entre tots, que fan que molts pares, mestres, alumnes es facin preguntes, què és? què volen representar? i la pregunta més important:

Això és una escultura?

Un fracàs absolut? no crec, jo crec que aquests nens i nenes ara quan vagin a un museu d'art contemporani no faran cares estranyes mirant segons quines obres... o potser sí... el cas és que jo n'estic molt orgullosa de la nostra escultura. l'he viscut plenament, com ells, embrutant-me de pintura, ratellant cartrons, ampolles i un llarg etcètera. Per mala sort, no se'm va acudir fer cap foto del procés creatiu, el més important d'aquesta obra.. tan sols tinc fotos del resultat....