des de la finestra

Des de la finestra veig el dia gris. Sembla que ja comença a fer una mica de fred. Només una mica. Avui no he sortit de casa. Encara vaig amb pijama, bé amb pseudopijama, jo de pijama de veritat no en tinc. De fet, qui decideix que un pijama és un pijama i no una altra cosa? Durant molt temps vaig portar una samarreta que m'agradava molt i molt pel carrer, i l'havia comprat en una botiga a la secció de pijames. Però era tan malaguanyada aquella samarreta només per portar-la per dormir. Jo per dormir faig servir qualsevol cosa, samarretes velles amb forats i taques que no poden sortir, pantalons de xandall de fa anys i panys. O samarretes llargues que semblen camises de dormir inventades... de tot menys un pijama pijama. Però bé, quines tonteries.

He dinat escudella i carn d'olla, boníssima, després m'ha tornat a venir com una espècie de nyonya, nyonya i m'he estirat al sofà.

Sembla que m'estic recuperant. Poc a poc.

La setmana m'ha passat molt lenta, els dies no avançaven. Ha sigut com una petita agonia. El dimecres era dijous, el dijous no s'acabava mai i el divendres com un petit suplici. Espero que la setmana que ve sigui millor. Dilluns i dimarts, i després taaaaaaaaaaaataaaaaaatxaaaan!!!

PONT

En aquests moments em sento una mica amanyocada, la Janis em mira des de la terrassa, segurament ara la trauré a passejar. I després qui sap, potser cinema, potser, continuant no fent res.

Per què s'hi està tan bé sense fer res!!! la la la.