dia 26 a la tarda

no sé perquè, però em dóna la sensació com si fos un diumenge a la tarda. aquells diumenges que són com esponjosos. que saps que pots descansar o fer el que vulguis amb una mena de data de caducitat molt propera. però avui no caduca, bé demà continuo tinguent festa, però demà ja som 27, faltarà tan sols un dia pel 28.... ui que bona que sóc per les mates! i res, demà he d'anar a girona perquè he quedat, després he de comprar un regal d'última hora depressa i corrents. i el vespre fer maletes, perquè marxaré cap al sud. la la la. quina emoció!

demà serà un dia estrany un dia entre dies, un dia d'aquells d'estar allà mig. ais... quines coses.

avui ha anat bé, se'm fa estrany que les coses puguin anar bé, sobretot quan no havies posat gairebé cap esperança en que anés bé. sí, ja sé que he d'anar amb peus de plom, però no puc deixar d'alegrar-me. potser aquell tros de cor, o del que fos que encara tenia com tacat o esquerdat ha quedat una mica curat. com quan poses micromina a una ferida a un nen petit i es creu que és màgica i que ho curarà molt ràpid. bé, potser era el que creia jo, la micromina era màgica.

potser s'estan curant de veritat, tot i que encara no posaria la mà al foc. o ves a saber!!

vaig acabar de passar aquest 26 que sembla un diumenge estrany, amb botigues tancades, cafeteries tancades... i sense gaire res més a fer que mirar la tele, pel·lícules de l'antic testament, o llegir... ara torno a llegir, m'encanta, feia dies que no ho feia així sense mesura, hores i hores... passar pàgina des de la tarda fins la matinada, des del matí fins la nit.... hores i hores... només aturar-se per menjar i respirar . i fer caca, clar i pipi...