diumenge, ja s'acaba

la tarda es fa curta
el matí inexistent
l'hivern ens saluda
i diumenge s'acaba

tu has vingut
carregada de paraules, de somriures i de petons

t'estimo

passen els segons, els minuts, els mesos i els anys
i sense adonar-nos
seguim com abans

sofà blau
sons i cançons
una abraçada
em pot fer feliç

et vaig trobar a faltar
una tarda, un vespre, una nit
sense tu
era com un estiu sense neretes

cada dia m'he d'acostumar a no tenir-te
cada dia he de buscar el meu futur
cada dia em faig més gran

.
.
.
.
.
ens fem més grans

.
.
.
.
.
.
.

però tu segueixes
- com sempre -

somriures de primavera
somnis d'estiu amb...
mantes d'hivern

esmorzars a les dues
dinars a les cinc
nits entre somriures

les ganes de riure encara hi són

i també
les ganes d'abraçar-te

t'estimo

enyorança fugissera
una veu ens pot tornar
a trepitjar les fulles seques
d'una devesa oblidada