dóna'm corda per somriure

estic tan cansada que em costa, fins i tot parpellejar. em fa mal tot.
He estat dues hores en un grup incontrolable, em sentia com una figura invisible. L'hora de música ha anat més o menys bé, els agrada cantar, i ja se saben bastant la cançó i això els dóna seguretat, però també els cansa de seguida. Després he repassat altres cançons i he intentat sentir-los cantar en petit grup. Una feinada gairebé impossible. Després era sisena hora, com que estava sola m'he inventat alguna cosa, ha funcionat uns moments, després ja no. Hi ha un nen que sembla que se li dispari un xip interior i es dedica a llençar llepis als altres. A partir d'aleshores no hem pogut fer res. He acabat amb una esgarrinxada i amb un neguit intern. Què collons sóc? mestra, mossa d'esquadra, guàrdia civil, una capulla, una què?. Sí, ja sé que no sempre ha de sortit tot bé, sí ja sé que hi han grups millors que altres, sí ja sé que faig més del que puc. Però, estava a punt de cantar victòria i amb cinc minuts tot ha anat a can Pixa.

A la tarda no m'aguantava, avui Llafranc no m'ha servit de res, ni veure el mar amb la seva escuma blanca, ni el cel blau post tramuntana. Em costava somriure. He entrat els nens de la tarda, teníem medi, estic aprenent molt, treballem molt, "serem futurs biòlegs!", els dic, de tant en tant. Ells somriuen. La majoria fa menys d'un any que parlen català i ja saben què és un animal omnívor. Poc a poc.

Hi ha hagut un moment, que un nen se m'ha acostat i m'ha dit "imma, què et passa, se't veu trista." " no em passa res, estic cansada" "segur que no estàs trista?".

Quan hem acabat la classe m'han regalat un parell de dibuixos, d'animals, plantes i el sistema solar. Mare meva, quines barreges fem.

Avui semblava que el dia no s'acabava, el rellotge, les agulles marcaven els segons cada mitja hora, el guix respirat se m'està incrustant al coll. Tinc la veu feta una merda. Avui estic pessimista tot i que no puc deixar de meravellar-me pel cel blau, la lluna que torna a créixer un hivern que ja s'acosta. iii iii, res que la setmana que ve faig anys, menjarem molts caramels!

I res, ja no tinc més ganes d'escriure. Tinc un sopar. No tinc ganes d'anar-hi. Si no puc ni parlar, si em fa mal tot, si, bé, avui, avui dormiria fins demà passat.