esperar

no m'ha agradat mai esperar, sóc molt impacient i nerviosa. potser per això sempre acostumo arribar tard o molt just als llocs. ara estic esperant que vinguin a sopar. no tinc ganes que vingui. o potser sí. a vegades deixo que el temps passi, sense trucar, sense donar senyals de vida, i quan més temps passa menys ganes tinc de trucar i de donar senyals de vida. però sempre, sempre acabo dient alguna cosa. quin remei! és que no tinc cap altra alternativa, i també sap greu perdre el contacte del tot i bla bla bla. el dia 25 també torno a tenir un sopar d'aquests amb gent que fa un any que no veig, i bla bla bla. d'aquells sopars que sempre dic que no hi tornaré anar però hi acabo anant i anar fent... no sé dir que no, perquè en el fons, sempre tinc ganes de veure què fan, com estan i aquestes coses... de moment no m'he pres res pel refredat, volia anar a comprar frenadol o alguna cosa així però encara no hi he anat. m'estic defensant sola, i això té mèrit. ara quan comenci amb la febre, ja en parlarem!!! aviat començaré estar nerviosa, perquè el dia 28 comença el meu viatge. i ara, fa temps que no viatjo!!! VISCA VISCA!!!!!!! i OLÉ!!!

d'acord, vaig a auto-medicar-me, JA!!!!!!