falta poc per les vacances!

Avui estic molt cansada. em fa mal l'esquena d'estar ajupida ajudant a preparar àlbums, postals de Nadal, fanalets. Tinc la gola ben seca i una mica afònica de tant cantar, cridar, i jugar al pati.

Avui han vingut els patges, bé, de fet només n'ha vingut un. M'ha agradat molt veure els nens i nenes amb un pam de nas intentant explicar com s'havien portat bé (mentida!! jeje). M'agradaria tornar a ser com ells, tenir aquells ulls de voler creure amb aquelles petites coses màgiques que fan tan especial el Nadal. va haver-hi una època que odiava el nadal, no li trobava sentit. Si tan sols prens com a sentit el fet de regalar parides no en té cap. Si prens com a sentit el fet de que una vegada a l'any ens sentim màgics, doncs aquest mira. Jo vaig creure amb els reis maigs fins molt grandeta. Fins i tot quan sabia que no eren el que eren, jo encara tenia una mica d'esperança....

L'altre dia parlava amb una persona sobre el fet d'escriure un blog. per què l'escric? M'ho he preguntat moltes vegades. segurament molta gent que té blogs es fa aquesta pregunta de tant en tant. Jo intento no fer-la gaire sovint, no fos cas que agafés paranoies. el meu blog és personal, hi parlo de coses meves, de coses que faig, de coses que penso, de coses que no faig però potser faré, de coses que m'invento i mria, anar fent. evidentment que no escric el mateix que quan escrivia el diari personal que amagava en pany i clau, només falaria! Tot és com una roda, no sé perquè escric, però escric, a vegaes no tinc tema i a mesura que vaig escrivint em vénen coses al cap. A vegades intento escriure coses amb sentit i a vegades escric coses que potser no tenen significat ni per mi mateixa.... i res... que jo vaig fent. narhi nant narhi nant

és lletja, perquè no té res bonic. a vegaes hi ha gent que es mira el mirall i es veu lleig. i potser necesitaríem miralls d'ànimes. perquè potsr aleshores els més lletjos serien bells i els més bells serien potser no lletjos, però potser no tant bells. per què collons es van inventar els miralls? miralls que no serveixen tan sols per mirar, serveixen per jutjar. i a vegades això és una merda. allò que podem veure reflexat a un mirall, tan sols és això una imatge externa. I potser seré tòpica, però a mi que em treguin les imatges externes i em deixin les internes, amb les seves sensacions, impressions, pells de gallina i alè. segurament tan sols la química importa.