he caigut

He aguantat aquestes dues últimes setmanes a base de taronges, algun complement vitamínic. però sobretot he aguantat perquè si em posava malalta, qui assajava les cançons amb els nens? ara, a la que he deixat de tenir "responsabilitats", paaaaam, els mocs han començat a innundar les fosses nassals, el coll i el cap. el mal de cap i els atxiiis no em deixen tranquil·la.... benvingut refredat del meu cor!!!

el dia és gris i humit, no em dóna ganes de sortir al carrer, però ho hauré de fer, si em quedo a casa encara em trobo pitjor. oi que és curiós? el caga tió i el nadal estan aquí i encara no me'n ser a venir. aviat cap d'any i pim pam pum. amb quatre dies ja estarem a gener, febrer, març marçot... i anar tirant.

fa temps que me n'he adonat que aquest blog, en el fons em serveix per adonar-me del pas del temps i per veure que aquest, el temps, passa molt ràpid. és un dels meus leivmotiv EL PAS DEL TEMPS!!! quin avorriment de dona!!!

potser que em dutxi, però tinc por d'agafar fred i constipar-me més, bé millor no pensar-hi. és que tinc els cabells encartronats i semblo una bruixa.... bruuuuuuuuuuuuixaaaa!!!!!

avui el vespre vénen a sopar..... ai ai ai ai.... i encara no sé si anar a l'altre sopar... ai ai ai ai...

bon dia!!!

imma