tenir por

avui em sentia sola, no sé no m'agrada prendre decisions, avui farem això, allò
no sóc autoritària i a vegades ho he de ser
no em sé fer respectar
a vegades encara em veig com una alumna i no com la mestra, això és un problema.
és ujna merda, a vegades em sembla que ho faig tot malament, que ho ensenyo tot malament, que jo què sé. que desafino, que no vaig a temps, que m'invento la lletra de la cançó. sóc massa caòtica, massa viva la pepa massa de tot. a vegades sóc una merda, mediocre, poca cosa... per què? perquè a vegades em sento tan amunt i a vegades plegaria perquè em dóna la sensació que ho faig tot malament. per què em fa tanta vergonya tantes coses i a la vegada sembla que no em fa vergonya res. com puc ser tan d'una manera i ser en el fons tan d'una altra. com puc canviar, com puc demostrar que potser sí que tinc vergonya, que potser sí que no tinc ganes de fer bromes amb tothom. que potser sí que m'importen les coses.

quina merda. no sé com assumir responsabilitats. no sé com agafar el toro per les banyes. a vegades no m'aclaro i em dóna la sensació que encara sóc aquella tia estúpida de 15 anys que anava pel món perduda.
no, no em sento adulta, no em sento capaç de portar la meva vida. m'agradaria que encara m'ho fessin tot, que em protegissin que no hagués de decidir res... que... quina putada fer-se gran.

tinc por, cada dia de cagar-la.
tinc por de tantes coses...

a vegades em cargolo de riure, per no cargolar-me de plorar i deixar de respirar per culpa de les llàgrimes.

plorar no serveix de res, tan sols per assecar-te encara més per dins-