cap de setmana que s'acaba

ha sigut un cap de setmana molt estrany.
per començar, el dissabte, o sigui ahir, em trobava bastant malament. només feia que respirar mocs, esternudar, i parlar amb veu nassal. en ferran tres quarts del mateix, però a ell a sobre li ha atacat la panxa.

avui el matí, estava força bé, semblava que el refredat havia com minvat. però a mitja tarda m'ha tornat a atacar. hem anat a girona a visitar l'avi de'n fer, i a tornar llibres i més llibres.
feia mesos que no pujava a girona. era de nit, i l'he trobat fosca. carrers molt foscos, com si haguessin apagat els llums, o jo què sé. carrers foscos i buits. fred humit d'aquell que es fica dins la roba, penetra dins la pell i s'incrusta dins els ossos. una mica horripilant. el terra era moll i no havia plogut. el riu era ple d'un líquid pastós. els carrers tots eren de pujada.
hem sopat shawarmas, i feia molt que no ho fèiem. i encara es recorden de nosaltres.

tornant a casa, encara fa fred. tinc l'estufa que bufa aire calent, buuuuuf, buuuuuuuf, i jo encara vaig enrotllada amb una bufanda de llana, llanosa.

segurament, em convé dormir, zzzzzZZZZZZZzzzzzzz una zeta molt llarga fins demà al matí...