comença la setmana

jo pensava que sempre viuria protegida dins una bombolla de color de rosa. però a vegades la bombolla s'esquerda i veig la pura realitat. amarga i pura realitat.

se'm fa una muntanya pensar que el que podia arribar a pensar de mi mateixa s'estigui complint. sóc incapaç de fer la meva feina ben feta. podria discutir-ho, mil vegades, però no puc ser tan il·lusa i pensar que tots els altres estan equivocats menys jo. seria il·lusa i una mica pocasolta. i potser il·lusa ho sóc una mica, però pocasolta no.
avaluar un nen, o una nena, és molt important, i fer-ho malament, és una putada. una puta merda, vaja. ara, m'és difícil arreglar-ho, com és que no ho he sapigut fer millor. doncs perquè a vegades, o potser sempre sóc una negada i una pobre criatura de bolquers.

avui tenia molts problemes, i fins ara no havia pensat en aquest fet. és una merda, quan els altres problemes et semblen més grans que el problema principal, el problema que afecta la feina que t'apassiona i que fas malament.

si ara m'autoavalués, cosa que faig sovint, no tan sols ara mateix, em posaria una molt mala nota. però, ara, ara què importa?

són passats dos quarts de dotze. avui he aprofitat la tarda, tinc molta feina avançada. em puc sentir orgullosa, almenys per això. no tot seran males notícies. la vida seria una puta merda si només hi haguessin males notícies. a vegades superen les bones, però jo què sé, ja m'enredo.

feia dies que no dibuixava, i m'he vist a mi mateixa fent servir les "paletes" de colors d'una manera poc habitual en mi. sembla fins i tot com forçat. però, realment quan ho feia estava com absorta en un treball que semblava que m'hi anava tot.

feia temps que no pintava així. si se'n pot dir pintar i dibuixar a fer quatre gargots....

ara semblo catastròfica, deu ser la son, el cansament, el constipat, i que potser hi ha dies que també tinc mala llet. mala llet, mala hòstia, i em torno una mica torracollons amb mi mateixa.

m'encanta dir renecs.