coses que passaran aviat

me'ls estimo, no hi puc fer més. no és tan sols que tingui ganes que aprenguin, creixin, juguin i siguin feliços perquè formen part dels meus objectius de la meva programació i de, suposo, qualsevol persona que es dediqui a la docència. No, no és tan sols això. A més a més, contra qualsevol pronòstic, contra qualsevol pla que m'hagués confeccionat, contra tot, me'ls estimo. encara que em facin enfadar, encara que a vegades no em facin cas... jo me'ls estimo. m'agrada veure'ls riure, m'agrada està amb ells, veure que potser, malgrat que no sempre tot siguin flors, violes i mel i mató, ells també m'estimen a mi. i a partir del sis de febrer, a molts d'ells tan sols els veuré de passada. sí, no ho negaré pas els trobaré a faltar. i molt.

dedicaré part del meu dissabte a descansar. i potser també, part del meu diumenge.