déjà vu

les setmanes es repeteixen eternament.
avui, estava al menjador posant notes. se'm fa difícil haver de dir, aquest nen no segueix bé, o no entona correctament, o simplement quan fem audició està a bàbia... però s'ha de fer... és molt difícil avaluar, i encara més a nens tan petits...

aquesta tarda he treballat molt i mooolt. ooh que bona minyona, oooh! tinc moltes coses preparades, només em falta fer fotocòpies, moltes fotocòpies.... només em falten 11 classes a jornada sencera... desprès em partiré per la meitat. Tinc entre ganes, mandra i por. Un còctel molotov.

són quarts de dotze, narhi nant potser a dormir.

bona nit.

aaah! per què déjà vu? doncs per allò de les setmanes repetides...

avui mirava webs... tinc una obsessió molt gran amb les vacances... sempre estic mirant i somiant on aniré de vacances, quan potser hauria d'estar pensant en coses més productives... mirava i mirava... i he anat a parar a una pàgina d'informació turística de Genéve, i de cop i volta era allà. passejant pels ponts que tan em recordaven a girona. Veient per primer cop el jet d'eau des de la plaça just el costat de la catedral.. aquell cel gris metàlic tan trist. i de com aquell gris es va convertir en un blau preciós. I els parcs. El parc des Bastions, el parc des Acacias, parc mon Repos, al costat del Wilson... i tants d'altres.... un any que això va ser el meu pa de cada dia... el lac Léman als peus, amb molts mosquits a la primavera que no em deixaven llegir tranquil·la... autobusos que anaven a l'hora i barats... temps etern.... devia tenir moltes preocupacions, i tant... però, ara, ja no les recordo...

vull tornar-hi....
crec que ja estic preparada...