dia 30

durant tot el dia hem treballat el quadre El Guernika de Picasso. l'hem mirat, remirat, observat, hem pensat què feien les figures. què volia dir-nos Picasso? per què després de tants anys encara ens segueix dient el mateix. el llenguatge internacional, i que va més enllà de les fronteres de tot tipus, el llenguatge de l'art.

alguns nens deien que el quadre era lleig, i ho he acceptat, però sempre i quan em diguessin el perquè. els colors foscos, el blanc, el gris i el negre. la dona cremada, l'home mort, la dona amb el nen mort. les cares desencaixades de dolor. un dolor que va molt més enllà de tot el dolor que potser podríem arribar a sentir.

alguns nens han recordat morts recents, guerres llunyanes que veuen i senten a la televisió. un dolor difícil d'entendre, però a l'hora fàcil de percebre.

el resultat posterior ha sigut plasmar, tal i com va fer picasso el dolor, l'angoixa. però també potser una mica d'esperança, com aquella flor que es deixa entreveure enmig de la mort, la brutícia i la desesperació. i molts, sense dir res, han volgut plasmar la flor, aquella esperança que un nen i una nena de 8 anys té. que porta dins.

avui, m'ho he passat molt bé.

gràcies.

avui dibuixen ells.