El Guernika

Acabo de veure el documental que han fet sobre El Guernika de tv3, a 30 minuts per ser més exactes. I m'ha encantat.

Com que no en sé massa, ara no parlaré del quadre. ni res, només parlaré de la impressió que em va fer la primera vegada que el vaig veure.

Vam anar una colla a Madrid, estava a segon o tercer de carrera, no recordo ara exactament, crec que estava a segon. Vam improvisar un viatge a Madrid amb un tren d'aquells borreguers que quedes ben planxat. I els dies que vam passar a Madrid van ser molt intensos. Vam visitar molts museus amb pocs dies, dormint poques hores.

En el museu del Prado ens hi vam passar tot un dia. Vam entrar al matí, no vam dinar, i en vam sortir entrada la tarda. Al vespre teníem molta molta gana. Aquella nit gairebé no vam dormir.

El dia següent vam decidir anar a visitar el Reina Sofía. En arribar a la part del Guernika, per uns segons vam deixar de respirar. Les rialles, els comentaris propis d'aquells dies, van desaparèixer. Recordo estar amb altre gent, junts, uns als constats dels altres mirant El Guernika sense poder dir ni piu. Aquesta sensació ens duraria unes quantes hores. És tan gran, és tan forta la impressió, que anys després hi vaig tornar i encara em durava.

Pocs quadres m'han impactat tant com aquest. Sense plantejar-m'ho, sense ni tan sols ser una gran amant de Picasso.