quarts de deu

les hores passen, els dies un darrere l'altre. no s'aturen. persisteixen.

avui, com sempre hauria d'haver fet moltes coses, i simplement he vist com les hores passaven davant meu. quin color tenen les hores? de colors de l'arc de sant martí, la pluja la pluja. l'arc de sant martí la pluja és aquí.

no, a vegades penso que tot el que estic fent a les meves classes està mal fet. vui dir, no sé, em sento tan insegura. jo intento fer sempre el que puc, el que sé, el que em deixen. com puc. no sé. m'agradaria ser més bona en el que faig. no em paro de dir-me a mi mateixa, que és la primera vegada a la meva vida que em demano més a mi mateixa. abans amb un mínim ja estava feliç. ara, un mínim és una puta merda. un mínim no em serveix per res. de res. res. i res torna a ser una puta merda. jo vull molt.

passejant pel meu poble, tan canviat, tan estrany tan cosntrit, tan poc meu. m'he trobat amb coneguts. sempre em trobo amb coneguts per tot arreu. ells em persegueixen. oooh tu ets l'imma! oooh jo et conec! oooh!! dóna-li records! mai he entès això, com es donen els records? empaquetats dins una capseta de color groc amb un llaç vermell. fan olor a mel.

la primera vegada que em vaig enamorar em van trencar el cor. bé de fet m'ho vaig fer tot jo. perquè sempre ens ho fem nosaltres. som, sovint , els nostres propis mals. ell, del que estava enamorada, no em va fer mai cas. ni tan sols vam arribar a ser amics. no sé ni si era amor platònic, no sé ni perquè n'estava enamorada, però n'estava. i molt. creia que somiant-lo el feia una mica meu. encara que només fos una mica, ja em conformava.

la segona vegada que em vaig enamorar, va ser d'un amic. un bon amic. l'amistat i l'enamorament es barrejaven d'una manera que ni tan sols jo podia entendre. l'amistat un dia era tan estranya dins el meu cor, que tan sols me'l podia imaginar al meu costat. caminant junts ves a saber cap a on. sí, segurament també tenia ganes d'estar amb ell fins a les profunditats de la intimitat. sí, parlo de sexe.

de la tercera i la quarta vegada ja ni m'agrada parlar-ne. ara ho trobo lluny i una mica ridícul. sí, sempre era jo qui feia el ridícul, qui s'enamorava i pensava ximpleries. bé, potser una vegada va ser al revés. no sé...

la vida, l'amistat, les relacions, a vegades són complicades. jo, encara no sé on es troben els límits, els meus, els seus i els de la societat.

sempre m'agrada pensar que els meus límits, els meus horitzons, són una mica diferents. i sí, segurament encara em continuo enamorant. cada dia? baag! no ho aguantaria....

potser cada dos ?

ailofiu