quatre pedres i córrer-la

vaig comptar totes les pedres que m'arrossegaven
vaig mirar-me dins un mirall sense reflex
vaig sentir que dins meu hi havien cucs
cucs de terra que brodaven catifes
catifes d'aranyes

vaig petonejar-te i no et vaig deixar respirar
el teu aire era jo
dins l'immensitat de la irrealitat
res d'això va passar

tan sols era una gota de suor d'un esclau sense ganes
de viure

somriures buits
abraçades buides però plenes de veritat

vaig callar i em vaig mossegar la llengua
fins sagnar
em vaig cordar la bata al revés
tan sols volia que
al marge de la societat
tu
em veiessis com una fada
una fada
que quan dorm

babeja