coses

ja sé que les paraules, a vegades, tan sols són això, paraules. i els sentiments a vegades canvien, i no saps perquè. a vegades coses, persones, llocs que formen part de la teva vida i penses que sempre seran allà, amb tu, per ajudar-te, per riure, per... jo què sé, per el que sigui... després de cop i volta ja no hi són. i les promeses es queden en això promeses incompletes. els supòsits queden en això en supòsits.

per tot això i molt més, quan em deies que em trobaries a faltar jo no m'ho creia. perquè sabia que giraries la cantonada i ja m'oblidaries. i perquè no dir-ho? potser jo també t'oblidaria. o potser no, potser no és oblidar la paraula, potser la paraula és necessitar. hi ha moments que necessites certes persones, no saps perquè, potser per sobreviure, tan sols per això, per sobreviure a uns moments difícils o simplement a uns moments diferents.

hi ha poques persones que segueixin aquí, amb tu, amb mi. i a vegades, fins i tot aquestes poques persones fan nosa. o simplement no tens ganes de veure, o jo què sé.

fa poc, vaig veure, de lluny, una persona que havia sigut molt important per mi, durant una època molt determinada i concreta de la meva vida. ara, tan sols és una persona que veig de lluny, i que potser ni tan sols saludo.

perquè, a vegades les amistats, els coneguts, passen per la teva vida, i s'obren camí, i desapareixen. a vegades tens ganes de saber d'ells, i d'altres, oblides.

com segurament t'obliden a tu.

tot i que, sovint, trobes un punt de llibre, una fotografia, una dedicatòria en un llibre oblidat. i recordes.

poca gent m'ha durat més de cinc anys. el cinc és el número fatídic.. ara si passes del cinc, seré teva per sempre.

o potser no!!!